Llibres, Zines I Altres

Passengers Vol. III

Passengers_Vol_III.jpg

Passengers Vol. III

Passengers Vol. III termina la trilogia amb fotografies que van des del 2013 fins al 2015. En el llibre trobem 42 imatges de 12 autors. Són el resultat d’una edició de 7515 imatges de 71 fotògrafs. La selecció de la primera ronda va dur més d’un any. Els editors podien donar un vot per acceptar la imatge com a part del nou llibre. El procés va ser individual utilitzant eines en línia. Després de tot aquest treball de selecció no teníem clar que poguéssim fer un llibre més que tingués un fil comú… fins que vam veure les imatges elegides pels 4 editors en conjunt. Va ser una sorpresa veure que trobàvem una coherència dins d’aquestes set mil fotos i entre els quatre. La segona, tercera i quarta volta d’edició va ser presencial amb unes 300 fotografies impreses en paper.

Passengers 2012

Passengers 2012

Passengers 2012

Passengers és una web i una sèrie de llibres de “fotografia de carrer” sobre passatgers del transport públic que es desenvolupa com un projecte participatiu en xarxa. Totes les imatges han estat capturades amb dispositius mòbils i publicades a Instagram. La web és una mirada “en temps real” de la participació. Els llibres són una reflexió visual sobre els passatgers del transport públic, l’estètica dels dispositius mòbils i la fotografia de carrer. Contenen petits assaigs sobre “l’estat de l’art” i la seva relació amb la societat, la història, la persona i els processos de creació utilitzats per crear Passengers.

De la Kodak Brownie a l'iPhone

De la Kodak Brownie a l’iPhone

Encara que sembli que la iPhoneografia es tracta d’un grup d’aficionats addictes i tecnòcrates que no poden deixar el seu mòbil tranquil, en realitat és la continuació d’un fenomen que va començar amb l’aparició de la càmera Kodak Brownie a febrer de 1900 i que s’ha desenvolupat des de llavors.

La Kodak Brownie és reconeguda com el principi de la massificació de la fotografia. Amb ella va néixer el terme snapshot: una fotografia feta sense pensar amb un disparo ràpid, sense cap intenció artística o documental que normalment no està ben enfocada, ni bé encuadrada, en la que el subjecte acostumbra ser la vida quotidiana, aniversaris, atardeceres, mascotes o viatges.