de novembre 10, 2017
2010-2017
Art book.
23 x 16 x 1 cm.
31 Imatges Instax Square.
En 2010, vaig adonar-me que un grup d’amics de Barcelona Photobloggers estava fent molt bones fotos de passatgers. No vaig poder resistir-me a la idea de crear un projecte col·laboratiu utilitzant l’API d’Instagram (molt oberta en aquells dies). Passengers es va convertir en un projecte col·laboratiu a nivell mundial que va resultar en tres llibres.
de març 16, 2015Una càmera és un conjunt de capacitats i limitacions. La capacitat més destacable dels smartphones és que són “invisibles” i sempre estan amb nosaltres. Per a la majoria de la gent el fet que tot sigui automàtic també és una avantatge, però per a la fotografia de carrer és una limitació.
Els primers iPhones tenien el focus fix a la hiperfocal. A partir de la versió 4 introduirien l’autofocus, que es venia com un avanç, però que complica la captura. Esperar que el telèfon fos capaç d’enfocar sovint significa perdre la foto.
de març 15, 2015
Traces és una sèrie de passejades no planificades a través del paisatge urbà, basades en la Dérive (“Deriva”) de Guy Debord.
El propòsit de la passejada és prendre fotografies, res més. Sempre és circular: comença i acaba al mateix punt.
Ocorre dins d’un mateix dia. Dejo que el meu subconscient triï la direcció. Dispar cada vegada que veig alguna cosa que capti la meva atenció, sense importar què sigui. No busco cap correlació amb altres sèries en què estic treballant, però tampoc la rebutjo.
d’octubre 27, 2014Fa temps que tenia ganes de contar una forma de treball que estic explorant. Normalment edito fotos amb un sistema secuencial de diverses passes. En el cas de les meves pròpies fotos intento deixar molt temps entre una passada, mesos o anys.
El cicle normal és fer un visionat de tot el material immediatament després de la captura i deixar-lo reposar un any per fer la segona passada (a tot el material). De la combinació surt el “borrador” del meu treball, que vull col·lant en el meu photoblog. En aquesta etapa ja nomino algunes fotografies com a “ my-favs”, que són les que veig quan em demanen algun tema. Per fer alguna cosa que considere meditada la deixo encara més temps.
de maig 2, 2014
2012-2014
Projecte transmedia participatiu: app, llibres, vídeo i exposició.
Traces és un projecte col·lectiu per experimentar la “deriva” i verificar la seva capacitat per documentar un espai urbà des de diferents perspectives amb una metodologia comuna, creant un mapa psicogeogràfic de Barcelona.
de juliol 30, 2013
City of Shadows – © Alexey Titarenko
New Bond Street – © Matt Stuart
Des del moment que vaig tenir en mans el llibre Street Photography Now em pregunto com és possible que convinguin en ell, sota el títol de street photography, Alexey Titarenko i Matt Stuart? M’agraden ambdós, però crec que l’únic que comparteixen és l’escenari. Sé que és només un llibre, però fer-se preguntes no és dolent. En la cerca d’alguna resposta vaig estructurar el problema en tres parts: la funció documental, l’experiència i l’estètica de la street photography. És en l’experiència on trobo més seguretat, sobretot en la frase de Nick Turpin “It is a simple ‘Zen’-like experience…” És justament aquí on veig clarament on comença i acaba la street. Un “streeter” ha de sentir la carrer, respirar-la, viure-la, ha de ser un apassionat de l’entorn urbà i de les “casualitats” amb les que es “encerta”. Fa un temps m’he barrejat en “Fotografia intuïtiva” a Cartier-Bresson, el Zen i el tir amb arc per parlar de l’experiència fotogràfica i com aprenem a “fluir” disparant. Independentment del estil, o la possible intenció documental, crec que tots els que fem street compartim això:
de juny 25, 2013Recorda una fàbrica… una de principis del segle XX. Potser et venen a la ment algunes imatges icòniques de Lewis W. Hine.
Necessitem fotografiar les nostres fàbriques del segle XXI. Yo capturo els espais on treballo com a enginyer de programari.
de març 25, 2013
Fa unes setmanes, seleccionant fotos per al fotoblog, em vaig trobar amb aquesta parella d’imatges. Em va semblar interessant fer una sèrie d’entrades amb les preguntes que tinc durant els processos d’edició. Encara que al final deixo alguna certesa, la majoria són interrogants.
Habíem començat a seleccionar buscant un conjunt de street photography i al veure aquestes fotos es disparà l’eterna qüestió ¿què és street photography?
de desembre 20, 2011
Passengers és un projecte de fotografia de carrer, tant en format web com en sèrie de llibres, sobre passatgers anònims del transport públic. Està dissenyat com un projecte participatiu en línia. Totes les imatges són capturades amb dispositius mòbils i publicades a Instagram. El lloc web ofereix una “vista en temps real” del procés de participació. El llibre és una meditació visual sobre els passatgers del transport públic i l’estètica de la fotografia de carrer utilitzant dispositius mòbils.
de novembre 21, 2011
M’encanten els llibres com a canal per ensenyar fotografia. Les exposicions són bones, però ens limiten a un espai/temps concret. La mescla multimèdia, que acaba sempre en un vídeo, és interessant però força l’espectador a un ritme i, tot i que m’interessa molt, no m’acaba de convèncer. Per això, des de que vam començar amb el projecte Arrinconado a Barcelona Photobloggers, estic investigant i provant sistemes d’impressió per demanda i ara els eBooks.
d’abril 30, 2011Després de molt pensar, aquesta és la sèrie que he enviat a l’« London Street Photography Festival«. Dudo molt que arribi a guanyar, hi ha molta gent molt bona en el món de la street, però almenys el procés de selecció sempre serveix com un sistema d’autocrítica i meditació sobre el que veiem quan disparem, sobre el que «ens mou» mentre caminem.
d’abril 25, 2011
Arrinconado obre una nova etapa per Barcelona Photobloggers. L’objectiu va ser crear un projecte col·laboratiu on tots els membres tinguessin l’oportunitat de participar des de la definició fins a la producció amb una organització horitzontal que dóna com a resultat una obra d’autoría grupal i no un conjunt d’autors en el mateix espai.
de març 31, 2011Una dona negra porta una nena asiàtica amb un parra i amb un parra, amb una paret de protecció anti‑terrorista al voltant del seu edifici de la borsa a Wall Street. Darrere, un home blanc, vestit de oficina, demana un hotdog. Una altra dona porta un parra amb la bandera americana. Al fons, la Trinity Church, entitat fundadora de la Universitat de Columbia, la primera universitat de l’estat de Nova York. Al seu cementiri, estan enterrats alguns dels homes que van declarar la independència.
de març 7, 2011Avui es fa oficial la meva incorporació al col·lectiu Carrer 35.
Carrer 35 és un col·lectiu la finalitat del qual és divulgar i gaudir de la fotografia de carrer. Format inicialment per Marcelo Caballero, Carlos Prieto, Rafa Pérez, Domingo Venero Barberán i Rafa Badia, aquest col·lectiu amb base d’operacions a Barcelona està obert a noves incorporacions i mirades.
Update: Per falta de temps deixo el col·lectiu a Maig del 2015.
d’abril 7, 2010A l'6 anys vaig demanar per al meu aniversari una bicicleta. A l'7 una càmera, va ser una Kodak Brownie Fiesta. Ara vaig en moto i porto una reflex digital. El somni de viatjar tampoc ha canviat. El curiós és que porto tota la vida viatjant amb una càmera i encara no he comprès molt bé l’experiència en la seva totalitat, ni emocional, ni fotogràficament.
De totes les fotos que vaig fer entre els 7 i els 15 anys recordo clarament 4, dues d’elles de viatges i dues del pati de casa. Aquest joc de rescatar imatges de la memòria després de molt temps és molt interessant. Ara el faig servir per editar les meves sèries. Després de deixar-les reposar uns mesos em pregunto: Lisboa? La primera foto que ve a la meva ment és Lisboa i faig servir aquest punt com a base.
d’abril 5, 2010
Sincronitzats al ritme urbà és difícil qüestionar-se. Nos arrastra com la corrent d’un riu que no sabem a on va. Quan de sobte som una gota desprenguda del conjunt i caiem verticalment, sentint el vertigen de la cascada adquirim una consciència distinta de la nostra pròpia naturalesa.
de març 29, 2010El ver anterior vam viatjar a New York. Pensava “¡Verano! ¡New York! ¡Coney Island!”. Tenia a la ment gravada una foto de Bruce Gilden. Però no va poder ser, no hi va haver ni un dia sense diluvi… i vam tornar a casa, a la rutina. Dins les activitats repetitives poc glamoroses, a diferència dels viatges per aigua, hi havia les activitats de Barcelona Photobloggers, entre elles, impartir un curs de laboratori blanc i negre; ordenar la casa i preguntar-me què fer amb els carrets caducats de blanc i negre; anar a treballar, anar a la platja…
de febrer 23, 2010
2009-2010
17/11/2009 Diari: La Vanguardia. Barcelona. (Redacció).- El xicte no deixa de augmentar a Espanya i castiga amb més crueldat a les petites i mitjanes empreses. Es calcula que, cada dia, 500 autònoms perdin el seu treball i cada setmana, unes 4.000 empreses es veuen obligades a tancar. Les petites i mitjanes empreses catalanes es manifestaran demà de nou davant el Congrés…