Primera part 10.09.24 / 17.01.25
Viatge
El 29 d’abril de 2024 vaig rebre una invitació per formar part del programa Residency action de Culture Moves Europe.
Un viatge que havia començat molts anys enrere en la meva recerca espiritual va començar a prendre forma física en el seu aspecte artístic.
En 2012 havia unit la fotografia i la tecnologia en la meva expressió artística. Ara intentaria també unir la màgia.
Sibila
En el 2010, en un taxi, vaig escoltar fragments del “El Cant de la Sibil·La: Mallorca / València, 1400-1560”.
Sentí fascinació, especialment per la tradició del cant a Mallorca, terra dels meus avantpassats, on viuria 4 anys després.
El segon dia de la residència vaig visitar Tívoli i vaig descobrir que allà hi havia un temple a la Sibila Tiburtina.
Interpretí això com una senyal: la Sibila em guiaria en el camí. Unia els dos territoris i la meva recerca.
Art i màgia
Sacerdotisses d’Apòlic, dones que parlen en nom de Déu utilitzant el trance, la meditació i els estats alterats de consciència per fer un pont entre l’inframón i el món de la llum, entre l’invisible i el visible, les sibiles estaven connectades amb el meu camí espiritual i amb una veritat profunda que sempre havia sentit.
El llibre En los oscuros lugares del saber, de Peter Kingsley, seria una altra de les pistes que em ajudaria a començar a unir els punts i em donaria encara més guies per seguir viatjant.
Des del principi del meu camí en l’espiritualitat i la màgia, sempre sentia un susur: “no ve de la Índia… no ve de Japó… no és Celta… ni del Tibet… ni d’una tribu americana… està en tots nosaltres”.
La tradició màgica sempre ha existit en nosaltres. I sempre tornarà a sorgir. No importa quantes vegades ens cacen com bruixes, tornarà a sorgir perquè és inherent ser humans.
Vé del nostre cor, d’estrelles, del so original que ressona en tot.
“Està en tots nosaltres”
Resultats d’aquesta etapa
En aquesta web reuneixo els apunts del viatge. La primera part és l’etapa de setembre del 2024 a gener del 2025 a Itàlia.
Com a metodologia d’investigació utilitzava la meditació, lectures, “saltos binaris” i integració en mapes mentals.
La meditació va prendre forma en conversacions amb els arbres, dibuix automàtic i fotografia.
Obres
Com a tancament d’etapa a la residència es va decidir fer un Open Studio per al qual he produït algunes obres.
El susur de les ninfes
El text que descriu El susur de les ninfes es pot llegir aquí.
Fotografia
Impremta digital. 1,60 m x 90 cm
Vídeo
Vídeo 4k. 5’ 31"
QR
El 11 de gener vaig instal·lar un QR on vaig a meditar, declarant el lloc com: Santuario, lloc d’encontre amb ninfes i els esperits de les aigües tranquils. Els que acudeixin podran trobar: “Claredat, força, coratge, amor i ecuanimitat per veure el nostre camí i realitzar la nostra missió amb saviesa.”
Està en tots nosaltres 10.09.24 / 17.01.25
Fanzine. A5. 32 pàgines.
El fanzine uneix la fotografia, els dibuixos, mapes, frases importants del llibre de Kingsley.
Aquí pots descarregar la versió PDF o EPUB.
Guia petita per parlar amb els arbres i altres éssers
Fanzine, A5, 12 pàgines
Al comentar que part de la metodologia d’investigació era “parlar amb els arbres” algunes persones van mostrar interès. Pots llegir una guia petita de meditació en aquest enllaç.
Conclusions i preguntes
Descobrí que el meu art sempre ha estat màgic. No havia d’unir res. Queden coses per explorar, portes que obrir, por que travessar, ombres que reconèixer per poder ser millor canal, ser més, viure més des del cor i menys des del por. L’art serà una més de les conseqüències.
Ara utilitzo meditacions dirigides a escoltar el so original i als arbres, no sé què escoltaré. Abans ja meditava al caminar deixant-me guiar per la intuïció. Des de petit usava el dibuix automàtic per meditar, no sabia bé què feia, però sí que ho entendrei en el futur.
La meva consciència de l’acte artístic ha canviat, tinc més eines, enunciar la màgia la potència. Haurà de veure què passa (Alan Moore ja “m’ha” advertit).
Part del camí és aprofundir en els orígens de la tradició, per això continuaré viatjant. Algunes coses només succeeixen en un espai/temps al qual arribes amb una intenció.
¿És realment important que el tema de la meva obra estigui vinculat a la màgia o la màgia és part de mi?
Si parlo de màgia, ¿he de fer-ho explícitament?
El descobrirem :)