Peu guia per parlar amb els arbres

No passa res fora de la natura. Una estació de metro a 100 metres de profunditat és natural tant com un bosc o els nids dels ocells. Creure’s separats de la natura és un símptoma de la nostra ceguesa que s’estén a tots els àmbits de la nostra vida. És l’expressió de l’ego. La mateixa que ens pot fer creure que un palestí és diferent de un israelí.

Necessitem l’ego per protegir-nos i per desenvolupar la individualitat¹, però hem perdut l’equilibri. Creure que des del cervell racional i la individualitat podem resoldre-ho tot és un error “modern”, però no ha de ser un error irremediable. Encara podem recuperar les nostres capacitats sensibles que van més enllà del cervell racional i reconnectar amb la nostra essència que està intrínsecament vinculada amb la vida.

La vida és un puls que vibra des de l’origen de l’univers en cada un de nosaltres. Aquesta vida és, també, un pont per parlar amb els altres éssers que ens acompanyen. Sentir la vida en nosaltres és un pas per sentir-la movint-se entre nosaltres.

Escoltar el bosc

L’invitació no és tornar a una natura idealitzada i separada del humà, sinó tornar a la vida. A connectar amb el impuls intern de viure i establir un diàleg amb els altres éssers a través d’aquest moviment que ens mou a tots i que podem oïr en el silenci. La vida ens guiarà a un equilibri.

El bosc és un lloc repleu de vida i saviesa. Allà és més senzill sentir aquesta vida fluint al nostre voltant. Els arbres, el fluir de l’aigua, les plantes de tots els talls i els animals que habiten l’espai són un constant flujo de vida².

Deixar que el missatge codificat de la saviesa de la vida es culi en una obra és un camí per que l’art desperti conscienci. Aquest camí es basa en la meditació i la intuïció com a guies en una conversa amb la vida, on podem aprendre, demanar guia o deixar-nos portar. Si ens deixem inundar de vida les nostres accions s’alinearan cap al equilibri i la regeneració.

Meditació

No es pot sentir un petó en un vers: mai serà un petó. El millor poeta podrà evocar un record. Si no has petat abans seran paraules buides.

La meditació o la vida no es poden descriure amb paraules. Cal experimentar-les.

Si som afortunats alguna de les nostres obres podrà evocar l’ansietat d’aquest impuls de la vida original, aquesta expansió, aquest moviment, aquest petó que farà que altres vibren i connectin amb la vida.

Preparació

En aquesta forma de meditació, la comoditat és molt important. Si la postura causa algun dolor, pots intentar entrar allí per un moment, escoltar el que sentis i veure si el dolor es dissol. Si això porta massa temps o no saps com fer-ho, canvia la postura per estar més còmode, tantes vegades com sigui necessari, sempre que això no et distraigui massa. Si no pots evitar el dolor, deixa la pràctica. Potser demà sigui més fàcil. No hi ha pressa.

Respira com ho sentis, per nas o boca, combinant. És més important prestar atenció a com respiras que dirigir la respiració. Busquem una actitud d’escolta.

Al finalitzar la sessió pots voler escriure o dibuixar. Tén a mà la teva libreta.

Si vas a fer la meditació en un lloc amb poca connexió pots descarregar la guia o seguir-la a YouTube. (Enllaços pendents)

Pensa la intenció, la pregunta que vols fer al bosc, pot ser qualsevol cosa, sobre què vols parlar amb la vida. També pots simplement obrir-te a l’experiència d’escoltar la vida.

Les direccions de l’atenció

Quan ens parlen de meditació, gairebé sempre es refereixen a una pràctica d’atenció cap a dins. El mindfulness va en aquesta direcció.

Per explicar aquesta tècnica, m’agrada usar les ensenyances del professor Shastro sobre les 4 ancoras. Aquestes ancoras ens ajuden a trobar un lloc on posar l’atenció i diluir el pensament textual.

La naturalesa del cervell racional és tornar constantment a aquest pensament textual. Això no és un problema, passarà sempre. Sense judici ni “castig”, intentarem, amablement, tornar l’atenció a les ancoras. La pràctica consisteix a tornar l’atenció a les ancoras una i altra vegada. Si podem mantenir l’atenció en diverses o en totes al mateix temps, millor.

Les ancoras són: el cos, la consciència en la respiració, els sons i la consciència de l’espai interior (interocepció).

Tornar una i altra vegada a les ancoras és el treball.

Un cop hem aconseguit una relativa tranquil·litat cap a dins, podem obrir els ulls lentament, deixar que el món entre en nosaltres i sentir que som el món, canviant la direcció cap a fora.

Al obrir els ulls, fem servir la mirada ampliada. Això consisteix a expandir l’atenció a la major part del camp visual que puguem abastar. Un exercici que ajuda a desenvolupar aquesta mirada és:

1. Estén els braços directament davant teu amb els pols als amunt, just davant teu.
2. Lentament, obre els braços cap als costats mentre mantens la vista en ambdós pols.

No es tracta de competir per veure fins on arribes; el propòsit és explorar i ampliar l’atenció.

La mirada ampliada és la cinquena ancor.

Podem triar quina part de l’exterior volem escoltar més, com si sintonitzàvem la nostra atenció. El que passa fora sempre passa també dins, però algunes coses són més fàcils de percebre externament.

L’energia, la vida, o com es vulgui anomenar (chi, ki, prana, alè de vida, etc.), sol percebre’s com una ona o una ola. De vegades es manifesta com calor, especialment a través del tacte. L’interessant és que no és una nota única, sinó una simfonia.

Molts creuen que hi ha una nota original de la qual totes les altres són ressonàncies harmòniques (l’Om, el Verb que es fa carn, el Big Bang, etc.).

Cristina Ratti, professora de biodinamica craneosacral, utilitza l’analogia del mar per explicar aquesta simfonia de moviments:

• Les onades a la superfície: ràpides, més o menys fortes, sempre en constant canvi.
• Les corrents, a uns metres de profunditat: moviments més lents i amb direccions més estables.
• La marena: més lenta encara, amb diferències que poden abastar diversos metres segons l’observació, silenciosa però poderosa.
• Les profunditats de l’oceà: un espai de quietud dinàmica, fosc i aparentment immòbil, però ple de vida i moviment.

Escoltar l’altre

Quan hem aconseguit una tranquil·litat interior i fem el canvi cap a l’exterior podem sintonitzar-nos amb l’altre, el bosc, un arbre, un animal u altra persona.

El bosc

El bosc és una xarxa de vida que connecta molts éssers i s’estén més enllà del que podem veure. Realment cada bosc, cada arbre ens connecta amb tota la vida del planeta.

En l’anar i venir de la teva respiració, si tens alguna cosa que preguntar, fes-ho. Després, oblida la pregunta i evita esperar una resposta amb massa ansietat. La resposta arribarà en el seu moment: potser en l’instant, o més tard, quan estiguis cocinant, dutxant-te o fins i tot somiant.

Les respostes solen parlar en símbols, segurament no siguin paraules. Poden ser interns i arribar com records inusuals, imatges o sensacions al cos. De vegades apareixen cançons que no recordaves i el seu missatge es revela en llegir la lletra. També poden ser externes, com un animal que s’acosta, el vent que porta la teva atenció cap a un objecte, etc. Si les respostes són ràpides o abundants, és útil anotarlas: el que vas veure i com la vas interpretar.

Si t’obres a escoltar sense fer preguntes, potser rebràs missatges per a altres. En aquests casos, sabràs que has de contar alguna cosa a algú o cridar-lo.

El/la company/a

Al igual que amb el bosc, podem connectar amb un altre ésser humà. De fet, és alguna cosa que estem fent constantment, encara que no sempre siguem conscients d’això.

Per llegir sobre com connectar amb altres éssers pots seguir llegint aquí.

Guia pas a pas

Abans de començar

Assegura la teva comoditat al lloc on faràs la meditació. Pots practicar la mirada expandida abans de començar.

Pots seguir les instruccions descarregant la guia en àudio o, si tens connexió, a YouTube.

Cap a dins

Siéntate còmode/a, si tens una intenció és el moment de recordar-la. Si fas la pràctica per fer preguntes el moment serà connectar amb el bosc.

Comença a portar la teva atenció a les ancoras.

Ancor 1 - Sentir el cos

1. Pes del cos sentint-se atraït per la gravetat: Terra.
2. Tendència natural de la columna a estirar-se i estar més còmode recta, permetent una millor inspiració: Cel.

Pots usar qualsevol seqüència d’“exploració” corporal. Una possibilitat seria dirigir la consciència cap a:

1. Els peus.
2. Les cames.
3. El pit.
4. La postura de la columna.
5. La cap.
6. Repeteix la mateixa seqüència només al costat dret.
7. Després al costat esquerre.
8. La columna i la seva connexió amb el cel.
9. Torna a la percepció de tot el cos.

Ancor 2 - La consciència de la respiració

1. Inhalació: vida, energia, vitalitat.
2. Exhalació: deixar anar, relaxar-se, mort.

Cada vegada que inhalem, la vida entra en nosaltres. Cada vegada que exhalem, la vida surt de nosaltres i deixem anar: tensions, idees, el cos… morim… i tornem a néixer en la següent inhalació.

Ancor 3 - So

1. Sons: cap és millor que l’altre.
2. Silenci: l’espai entre els sons.

Intenta escoltar tot el que passa al teu voltant, proper i lluny. No importa on estiguis. Amplia la teva percepció cap a els detalls, tant propers com distants. Després, si pots, escolta el silenci entre els sons.

Ancor 4 - Sentir l’espai interior

1. De la forma a la sin forma.
2. De la pell a l’espai.

Cap a fora

Obre els ulls suau i deixa entrar la llum despacio. Obre la mirada ampliada.

Ara, la nostra atenció està simultàniament dins i fora: en la respiració, les sensacions, els sons, el cos i la totalitat del que podem veure.

Imagina que entres en aquesta connexió. Percueix les seves formes, els seus colors. Respira profundament i deixa que aquesta vida entre en tu: els olors, els sons, una gota, una fulla que cau prop o sobre tu. El temps del bosc és diferent.

Obre el teu cor amb cada inspiració i permet que la vida d’afuera es trobi amb la vida d’interior. Tu ets el bosc, tu ets la vida. Tot està en tu, només necessites recordar-ho. Mai ha estat en una altra part.

Referències

Aquest text combina molts anys de treball, retires i experiències en meditació, passejades conscients pel paisatge i diverses tècniques corporals, especialment de masatge. Pots llegir més detallat aquí.