Sibil·la
Context històric conegut
A la Grècia antiga, les sibiles eren profetisses. Parlen en nom de Déu, Apol·lo, entraven en trance i podien preveure el futur. Els seus missatges es escrivien en hexàmetres. La primera sibila coneguda cantava des d’una roca a Delfes onze segles abans de Crist. S’han identificat diverses sibiles: la de Cumas, la d’Eritrea, la de Delfes, la de Tibur, etc. Predicaven als temples d’Apol·lo. Mitològicament, eren filles de Zeus i, en ocasions, naïades, és a dir, ninfes dels cossos d’aigua dolça. Les sibiles vivien en grutes prop de rius.
Quan Constantí va convertir l’Imperi al cristianisme, va utilitzar la figura de les sibiles com a pont, argumentant que havien anunciat l’arribada de Jesús, el dia del jutge final i el fi del món. Aquesta va ser una estratègia política per facilitar la conversió dels pagans.
Durant els segles següents, els textos de les sibiles es van traduir al llatí i interpretar per diversos sants i es van crear diverses versions musical. Les primeres evidències de la interpretació del Canto de la Sibila a Mallorca davan de 1363.
La figura de la sibila és tan important que Miguel Ángel la va pintar a la Capella Sixtina (1508-1512).
Algunes dècades després (1563), el Concili de Trento va prohibir el Canto de la Sibila com a part de la litúrgia. A Mallorca, la resolució només es va acatar durant dos anys.
Interpretació
Com es podia rendir culte a dones que parlaven en nom de Déu, sabien llegir i escriure, eren consultades per resoldre temes d’Estat i les seves profecies eren tan importants que es conservaven per escrit durant segles?
No es tracta del culte a la deïa, sinó de dones de carn i ossos que eren reconegudes per la seva capacitat de canalització. Amb una gran influència política. Una etimologia suggereix que sibila significa «consell diví», encara que no està completament acceptada.
Aquestes dones no van aparèixer a Grècia 11 segles abans de Crist ni van desaparèixer quan Constantí va treure tot el poder a Delfes i traslladà «el centre del món» a Constantinoble. Aquestes dones sempre han existit i segueixen aquí. De vegades es les criden bruixes, altres profetes i altres artistes.
Què passava a Mallorca abans del genocidi de la conquista perquè una figura femenina tingués tant poder que ni el Concili de Trento va poder deter el seu culte o veneració?
En la meva investigació sobre art i màgia, les sibiles m’han susurrat un camí que transita entre el natural i l ancestral, a través de l’aigua i dels arbres. Un camí que es dibuixa als mapes i que, partint de Mallorca, on encara ressona el seu cant, m’ha portat a prop de Tívoli i el seu bosc. Sembla apuntar cap a Creta i Turquia. Creta, possible origen del culte a Dionís, i Turquia, Anatòlia, per la seva relació amb la Sibila d’Eritrea, cuyas profecies són la font del Canto de la Sibila.
La Sibila, com a figura mítica, és un punt de convergència entre diversos elements simbòlics i espirituals que entrellaçen la saviesa ancestral i la connexió amb els fluxos energètics universals.
En la meva interpretació, la Sibila actua com un catalitzador similar al chakra del cor, que reflecteix el lloc on convergeixen les energies per transformar, sanar i unificar. No és només un símbol estàtic, sinó una figura viva de transformació: la intuïció, el coneixement ancestral i la connexió amb l’energia còsmica i terrenal s’integren en ella i en el nostre cor per transformar la realitat.
Les seves tècniques i el seu llenguatge ressonen amb el culte a Dionís, el tantra i les tradicions cherokee.
Les sibiles, com a dones profetisses possiblement heretàries d’un linatge, treballaven a temples i entraven en trance i extàs per contactar amb Apol·lo i l’inframón, cosa que les connecta amb les sacerdotisses dionisíques i tàntriques.
La meva investigació surge de la necessitat de connectar de manera profunda i simbòlica amb la saviesa que travessa territoris, el temps i cultures.