Pàgina en esborrany. Notes sobre idees a desenvolupar.
El viatge i el turisme
Vaig néixer en una ciutat de cinquanta mil habitants que, en temporada turística, durant dos mesos, rebia un milió de visitants (números de fa 30 anys).
Una ciutat jove construïda per immigrants amb una visió empresarial.
El turisme és l’activitat econòmica principal, que mou totes les altres.
En la meva infància no poder caminar per la plaça principal del poble perquè els turistes et pressionaven era normal.
La densitat de persones en aquells temps era com la d’un recital de rock davant l’escenari. Per passar entre la gent, tenies que separar a les persones.
Evidentment, els atacs de cotxes eren increïbles. El subministrament d’aigua estava al límit i la contaminació al màxim.
Ruïda, llums, excessos a discoteques, teatre “destape”, platges on no cabia “ni un alfiler”… el normal.
El normal
Quan escolto les queixes dels mallorquins sobre el turisme massificat la meva primera reacció sempre és: el normal… de què estem parlant? Poseu un anunci perquè vinguin turistes i com on vius és bonic i ho has venut bé, així que venen… i cada vegada venen més… i el vostre lloc, així que explota… el normal.
Estadísticament parlant el normal suele referir-se a allò que és el més probable que succeeixi. En el llenguatge col·loquial també s’assembla a la normativitat. Que sigui altament probable o que segueixi una norma no vol dir que estigui bé.
Crec en el viatge, crec en el turisme… però evidentment hi ha espai de millora en com es gestiona el turisme.
Hi ha espai de millora
No podem ignorar que vivim la conseqüència dels nostres actes i que moltes economies familiars depenen de la indústria del turisme.
Proposar “tourist go home”, per a mi, és inmadú. Nega el passat (a les turistes els anomenem nosaltres), nega la part bona (quasi tota la infraestructura actual de Mallorca només existeix perquè es va construir per al turisme) i, sobretot, impedeix veure una solució intermedia. És una pataleta d’un nen, inmadú i inconscient.
Molts activistes, especialment en l’art, s’encenen ¡contra el maldit capitalista que es porta els milions a costa de …(el que sigui)!, però sovint s’obliden dels treballadors i les seves famílies que es porten un sou per un treball que dóna un valor a algú, en aquest cas als turistes… turistes que també són treballadors que en molts casos estalvien amb la il·lusió de viatjar i descansar… turistes que aviat també seran maldits pels mateixos que ja han viatjat per tot el món.
Oferta i demanda
Oferta: augmentar opcions.
Demanda: el viatge com a escapada i negació… deixa de escapar-te, si no pots amb el teu dia a dia, canvia això, no et tiris a la platja a oblidar i rostir-te al sol, ¡ves al psicòleg! ¡Divorciate! ¡Deixa el teu treball!
Si els que venen ho fan per les raons equivocades, els destins perdin la seva identitat. Perquè aquests visitants ens interessen en el lloc, les seves gents, la seva cultura o la seva història. Per això sembla normal que en tots els destins hi hagi un McDonalds o un Zara.
Pensar globalment, actuar localment.
Com venem viatges, com viatgem i a on té una part que es pot abordar globalment, però com afecta a un territori i què necessita aquell lloc per estar en equilibri és una cosa local.
El viatge, el turisme, la tecnologia, la IA i la pandèmia
El turisme de massa està molt vinculat a Internet. La generació del mite del destí, del viatge en si mateix, la capacitat d’obtenir informació dels destins, l’expansió dels mitjans de pagament digitals, els sistemes de reserves, tant de mobilitat, allotjament i serveis faciliten i potencien la indústria del turisme d’una manera que era molt difícil d’imaginar fa 25 anys.
Entre feeds d’influencers i resultats de cerca filtrats i ordenats per algoritmes…
El viatge pausat
Seria possible la combinació d’un viatge en llibertat, sense aglomeracions, accessible a tothom, que no destruïsca destins i que ajudi els cors a créixer?