De la Kodak Brownie a l’iPhone

Encara que sembli que la iPhoneografia es tracta d’un grup d’aficionats addictes i tecnòcrates que no poden deixar el seu mòbil tranquil, en realitat és la continuació d’un fenomen que va començar amb l’aparició de la càmera Kodak Brownie a febrer de 1900 i que s’ha desenvolupat des de llavors.

La Kodak Brownie és reconeguda com el principi de la massificació de la fotografia. Amb ella va néixer el terme snapshot: una fotografia feta sense pensar amb un disparo ràpid, sense cap intenció artística o documental que normalment no està ben enfocada, ni bé encuadrada, en la que el subjecte acostumbra ser la vida quotidiana, aniversaris, atardeceres, mascotes o viatges.

Però els snapshots van evolucionar en diversos sentits. S’han constituït en la reserva de la memòria visual, especialment als Estats Units, on s’han fet moltes investigacions, publicacions i exposicions a partir de snapshots anònims.

A mitjans dels 60, John Szarkowski, director del departament de fotografia del MoMA, va promoure el terme estètic snapshot al referir-se a un estil que va identificar en les fotos de Diane Arbus, Lee Friedlander i Garry Winogrand. Amb aquestes fotos, que semblaven aleatòries, casuàles, amb una temàtica aparentment sense importància, va organitzar una exposició “New Documents” el 1967 al museu. Encara que la intenció de Szarkowski anava més enllà, molts consideren aquesta exposició com el reconeixement formal de la fotografia de carrer.

Així, el disparo descuidat i el aparentment descuidat, es combinen aconseguint una relevància en la cultura i la documentació històrica consolidant una estètica més complexa que la tradicional imatge perfeccionista de focus precís, composició matemàtica i temàtica trascendent.

En els 90, la fotografia snapshot va rebruticada com a Lomografia i convertida en una marca registrada. Mentre el mercat es esforçava en crear càmeres cada vegada més perfectes, els lomògrafos es convertien en addictes a unes lents de plàstic soviètiques i escrivien 10 regles d’or que reforçaven l’esperit ubicu, instantani, verós i repetible de la fotografia. Però les seves regles i la seva estratègia de mercat, també rescaten el plaer de fotografiar.

La Lomografia, defensant la captura i el procés analògic, curiosament, es popularitza per mitjans digitals, especialment a través de Flickr. En el mateix moment que les càmeres digitals comencen a ser comercialitzades en massa.

Però les noves càmeres digitals no tenien aquell look tan atractiu de la Lomografia. Eren lentes lentes o molt carres i implicaven un coneixement tècnic, un cert ordre de treball i pesaven molt. Aquestes característiques els treien l’esperit divertit, ubicu, instantani i casual.

Entre els dos mons van aparèixer les càmeres dels mòbils. Però la revolució de la fotografia mòbil va haver d’esperar que aquests tinguessin connexió a Internet i programari per transformar una captura dolenta en una imatge “lomo”. La clau d’aquest nou paradigma no era l’estètica que s’adopta de la Lomografia, ni la captura digital. La clau era la publicació in-situ del que es estava capturant en dos clics.

Encara que a molts els molesta l’ús del terme iPhoneography hem de reconèixer que la popularització, a nivells massius, de l’ús de xarxes socials en dispositius mòbils va ser produïda pel iPhone. No va ser fins que Apple redissenyés completament l’experiència d’usuari amb la pantalla tàctil, programari senzill, una botiga d’aplicacions i una integració real amb els ordinadors i els seus iPods que “la massa” no va començar a utilitzar Internet de manera diària en els “telèfons”. A més, tant Lomography com iPhoneography són útils com a etiquetes per a diferents etapes del procés històric.

Casi totes les aplicacions de fotografia per iPhone permeten compartir les imatges, són socials, és part del codi genètic del iPhone. En els primers temps, Polarize i Hipstamatic deixaven la socialització a xarxes de tercers com Flickr.

Instagram va triar crear la seva pròpia xarxa social “exclusiva per instagramers”, en la qual únicament es pot publicar des d’un iPhone i que, al principi, només es podia veure des d’un iPhone. Aquesta idea “tan tancada” va aconseguir 10 milions d’usuaris en el seu primer any ¿per què? Tot està en el nom. Instagram no només és la continuació estètica de la Lomografia, sinó que potencia les seves 10 regles d’or. Sempre portem el mòbil, no ens preocupem de la trascendència al disparar amb ell perquè “és un mòbil” i la captura no costa diners, no hi ha opcions complexes i tampoc ens importa massa com quedarà. Això fa que no interfereixi en la teva vida, actives la càmera i disparas. Però a més, la tens en l’instant i la pots compartir a la xarxa Instagram, Tumblr, Posteourus, Twitter, Facebook, Mail…

L’instant, el disparo irreflexiu, la sisena regla, és la clau del èxit de la Lomografia. Instagram destrossa l’únic moment de reflexió que li podia quedar al procés analògic, elimina la possibilitat de tornar a veure la fotografia amb altres ulls al rebre-la revelada.

Des de la Brownie fins a la LC-A no hi ha canvis majors més que el color. El iPhone, les seves aplicacions i les xarxes socials que tenen darrere potencien fins a l’infinit la escènia del snapshot. Instagram és la base de dades dels snapshots d’avui.

Passengers no és un llibre de fotografia irreflexiva. Voldríem pensar que continuem la tradició de l’estètica snapshot de Szarkowski, Lee Friedlander, Garry Winogrand i Robert Frank, però en directe.

És impossible considerar-lo irreflexiu: és un llibre. Ha tingut un procés d’edició, preparació de textos, traducció, producció i publicació. Escollim els subjectes, els temes i les situacions amb una intenció anterior. Busquem una estètica definida que es alimenta de tota la nostra experiència prèvia com a fotògrafs i amants de la fotografia de carrer.

Passengers no és només un llibre de street photography. Té una característica diferencial, tot el procés de captura, edició, post-processament i publicació de les nostres fotos es fa des del carrer, des del mateix lloc on està el subjecte, moltes vegades a un metre de distància. A més de robar-les fotos les publicam a Internet davant d’ells.

Per això Passengers, continua aquí:

http://passengers-streetphotography.com/

…en directe, ara, el que estem veient, capturant i publicant ara mateix. Com un procés participatiu que esperem poder obrir a més autors aviat.

La fotografia és tecnologia i mercat perquè el fotògraf la faci emoció, document, missatge, lluita…