2016-2017  
Revista, 36 pàgines, 22×28 cm (Letter)

• Edició limitada de 50 exemplars, numerats i signats amb motiu de l’exposició Ciutat de Vacances. Paper de 130 grams i portada de 170 grams encadernat en grapada. Disponible a la botiga del Museu Es Baluard o a petició a contact@fransimo.info.
• Edició d’impressió sota demanda. Paper mate 118 grams i portada semibrillant de 216 grams, encadernat rústic. Disponible per a compra en línia.
• Edició digital està disponible per a: Apple iBooks, Amazon Kindle (gratuit), Issue i PDF

«…l’aspecte fonamental que m’interessava explorar constantment és la diferència entre la mitologia d’un lloc i la seva realitat» ( Martin Parr per Martin Parr, La Fábrica, 2010)

Quan Parr parla de la mitologia d’un lloc la relaciono immediatament amb postals, catàlegs turístics i vídeos promocionals. Però el mite del turisme va més enllà de la construcció d’un icó dirigit al consumidor.

Nis a Villa Carlos Paz, Argentina, autodenominada “ciutat turística”. El 1998, a la meva edat de 25 anys, emigrí a Barcelona, al barri Sagrada Família. El 2014 em vaig traslladar a Palma de Mallorca. La indústria del turisme ha estat una constant en la meva vida.

Les meves estacionalitats es relacionen amb les temporades turístiques, no amb les collites. L’estiu, el sol, la platja, l’olor a protector solar, la pell descamada, la visió sobrepassada de llum, el so de l’aigua, les ones i els nens jugant a la platja mai han estat alguna cosa que hagués de buscar a un destí, els tenia a casa. Sempre he tingut una platja a menys d’un quilòmetre del meu lloc de residència.

Des d’aquesta perspectiva el turisme sempre ha estat: els que venen i els que estem. Ambdós compartim el mateix espai, a vegades, amb el mateix paper lúdic.

Els que venen segueixen el mite, en el ritual de les vacances, peça clau de la religió capitalista. Sigui per a eludir-se, per a llegir, jugar, reunir-se amb la família o amics, un destí de sol i platja és el mite per excel·lència de la indústria.

Els que estem, ens mesclam amb els turistes en el mite del destí en algun moment. Però la nostra il·lusió té altres dimensions. Per als que estem o els que han vingut per quedar, la promesa de treball i progrés es converteix en la transformació del paisatge, les aglomeracions, la immigració, els jornaleros, els empresaris improvisats que arriben al destí per guanyar diners ràpid…

La indústria turística crea un mite però no només per al consumidor. A gairebé tota la meva vida m’he guanyat el subministrament directament o indirectament amb el turisme. Crec que el turisme és essencialment alguna cosa bona, m’encanta rebre turistes i ser turista. Però molts habitants de destinacions no acaben d’integrar-se i més que gaudir de l’intercanvi pateixen una invasió. Aquesta diferència és conseqüència de la manca de sensibilitat dels agents de la indústria i tots els que estem involucrats hauríem de tenir-la en compte per garantir la sostenibilitat.

Procés

Les fotografies de S’Arenal Summertime 2016 han estat preses en 11 sessions entre el 2 de juliol i el 18 de setembre del 2016, entre les 11:00 i les 14:00. Generalment en finals de setmana, caminant gairebé sense aturar-me, gairebé en línia recta, partint de la carrer Amilcar en direcció a Can Pastilla, amb el sol a la espatlla.

Això configura tres tipus d’imatges:

• Amb la vista cap endavant, la imatge es divideix en dues: a l’horizon la ciutat, per damunt el cel, per sota el mar fa un triangle que suggereix una fletxa apuntant cap a la dreta que es completa amb el triangle de la sorra.
• Amb vista a l’esquerra, la típica visió de sorra, mar, cel.
• Amb vista a la dreta, trobem els retrats de la gent que descansa a la sorra amb la ciutat, els hotels de fons.

La captura de la imatge és digital. En el revelat utilitzo la simulació de pel·lícula Fuji Velvia, tradicionalment utilitzada pels fotògrafs de natura i viatges per a catàlegs i revistes. Fuji va dissenyar la paleta de colors de Velvia partint del concepte de «Color memorizat» i va continuar la investigació cap a la representació d’un record basant-se en preguntes com «Quins colors es mantenen més presents en la memòria?» allunyant-se d’una representació exacta per buscar l’evocació d’un record no llunyà o passat, sinó del tipus «com si fos allà ara».

La versió electrònica no és només un format extra de distribució, la elecció de les pantalles com a mitjà expositiu permet que les imatges representin el color i la llum. Per a mi, una de les principals sensacions de la platja és la intensitat luminosa. El paper s’adapta bé al concepte de revista de viatges o catàleg turístic, les pantalles reforcen la potència del sol.

El procés creatiu de S’Arenal Summertime 2016 integra i continua treballs anteriors. El meu primer treball sobre platges «Sant Sebastià, Barceloneta, 2009-2013» combinat amb tots els relacionats amb fotografia intuïtiva, deriva i geo-posició, selecció automàtica (sense pensar), publicació immediata a xarxes i per descomptat la fotografia de carrer.

Durant les caminades, les fotografies es prenien sense pensar, a vegades, sense encuadrar. Durant el viatge de tornada, en transport públic, es feia una primera selecció amb una visualització d’uns segons. Sense haver arribat a casa, un grup d’imatges es publicaven a les xarxes socials. La interacció del públic amb comentaris (en les mateixes xarxes o personals) ajuda en el procés de comprensió del tema.

Després tot l’arxiu queda congelat durant alguns mesos a partir dels quals comença una relectura de tot el material en diverses voltes. Les tres primeres voltes descarten el 90% de les imatges. El 10% restant passa per diverses seleccions basades en agrupacions, temàtica i possibilitats tècniques.

Amb aquest 10% es treballa el format final i quan es tracta de publicacions es fan diverses proves amb diferents proveïdors, papers, etc., etc.