Traces - 2013.12.07 - Barcelona

Traces és un projecte col·lectiu per experimentar la “deriva” i verificar la seva capacitat per documentar un espai urbà des de diferents perspectives amb una metodologia comuna, creant un mapa psicogeogràfic de Barcelona.

Seguint el concepte de “deriva” proposat per Guy Debord, el 7 de desembre de 2013, set autors fotografiàvem la ciutat guiats per la intuïció. El punt de partida de cada autor i el seu editor es van escollir per sorteig. Al finalitzar el recorregut, aquell mateix dia cada fotògraf entregava 100 fotos perquè un altre autor realitzés una edició de 21 fotografies.

Traces és un conjunt de llibres de fotografia i una exposició. Els llibres es distribueixen en format d’impressió sota demanda, web i electrònic en una aplicació per a dispositius mòbils.

La exposició es podrà veure a la Galeria Tagomago, del 8 de maig al 14 de juny del 2014. C/ Santa Teresa 6, 08012 Barcelona (mapa)

Els fotògrafs que han participat en el projecte són: Pedro Arroyo, Marcelo Aurelio, Olga Balibrea, Oscar Ciutat, Francisco Navamuel, Fran Simó i Ester Villaescusa.

La paraula “trace”, en anglès, significa: trobar o descobrir alguna cosa per mitjà d’una investigació, descobrir l’origen de alguna cosa en el temps, seguir una ruta, copiar o dibuixar un mapa i, al mateix temps, la indicació de l’existència de alguna cosa en el temps (huella o rastre).

Basar la captura i la primera edició en la intuïció no significa que el projecte es faci a la lleuger. El procés és part de l’obra.

Reglas de deriva

El propòsit de tenir regles en la deriva és simplificar. D’aquesta manera, en el moment de la deriva ens preocupem només per l’experiència en si mateixa.

1. Utilitza una càmera còmoda. Sentir-se lliure de moviment corporal és fonamental per deixar que la intuïció ens guiï amb llibertat.

2. Escull un dia per a la deriva. El dia es dedica completament a ella. No pot haver-hi parades predeterminades ni activitats dins d’aquest que no siguin fruit de la mateixa casualitat. El 7 de desembre de 2013 va ser el dia que escollíem. Els set autors ens dividim els districts de la ciutat per sorteig per tenir un punt de partida.

3. Surt a la calle, engega el GPS i entrega’t a la teva intuïció. Després de les primeres reunions vam decidir que seria interessant fer “una foto” de la ciutat, un dia determinat i dividir els punts d’inici de les derivas a l’atzar.

4. Dispara cada vegada que alguna cosa et cridi l’atenció. Per bonic, feix, rars, avorrit o divertit… qualsevol cosa que et detingui.

5. Després d’aquest dispar, no deixis que t’arresti, segueix al següent. Moltes vegades tendim a repetir-nos, però si ens quedem en un tema, situació o subjecte no podrem seguir anant.

6. Segueix almenys 2 hores i canvia el sentit per tornar. El que és important és que cada un se senti sempre còmode. És necessari pensar un temps límit perquè després hi ha que descarregar les fotos, editar-les i aplicar-los el post-proces en el mateix dia.

7. Descarrega les fotos i escull 100 també utilitzant la intuïció. En un visor senzill i ràpid, passa cada foto deixant-la només dos segons. Si una et crida l’atenció la marques, sinó passa a la següent.

   Així com el trajecte i el dispar es basen en la intuïció, l’edició segueix el mateix concepte. A més, ha de ser immediat per no donar marge a més interpretacions que l’experiència vivida.

8. A aquestes 100 fotos aplica el post-processat que defineix el teu estil. En aquesta etapa qui treballa amb processos complexos ha de trobar una aproximació per poder entregar les fotografies en el mateix dia o reservar més temps per processar dins del dia.

9. Envia les fotografies al gestor de l’equip. Aquest rep totes les fotos i les reparteix entre els autors-edicors per a l’edició final.

Un conjunt de regles també ens permeten la repetició, entre diversos individus, en diferents llocs i moments. La repetibilitat és una de les característiques principals d’un experiment. Traces, científicament parlant, podria ser considerat només com un mètode de presa de dades per anàlisi. Hauríem de repetir l’experiència moltes vegades per poder analitzar els resultats i plantejar hipòtesis.

Mètode d’edició

Cada autor rebrà 100 fotografies d’un altre autor i ha de escollir 21 imatges per al llibre. Els editores es sortegen. Aquesta edició no té mètode fix com les altres parts del procés. Cada editor pot utilitzar el criteri que més li guste. La única condició és fer-ho concentrat i entregat al tema, sense distraccions. Pot interactuar amb el fotògraf per fer-li preguntes. No pot ampliar les 100 imatges.

L’ordre en què apareixen al llibre és sempre secuencial, segons l’hora de captura perquè narren el trajecte. No es trata de reescriure una nova història sobre les fotos. L’editor ha de buscar l’essència de l’objecte que va veure l’autor.

Motivació inicial del projecte

El que havia estat una recerca de l’essència de les ciutats a través dels seus habitants em estava portant a l contrari. Cada vegada m’acercava més al subjecte, m’acercava a la humanitat i m’allunyava de la ciutat.

Sentia que estava deixant alguna cosa important. Va quan vaig conèixer el treball The Book of Books de Stephen Shore, les Psychogéographies d’Antoine D’Agata i per això, a Guy Debord.

Vaig decidir que havia de tornar als orígens. Sortir sense rumb amb la càmera només per fer fotos sense que aquestes tinguessin que encaixar en una sèrie o tenir un objectiu. Tornar a disparar inconscientment, a veure sense més. Tornar a la “fotografia intuïtiva”.

En el meu procés creatiu és normal que faci coses que no tenen explicació, que semblin inconexes, però que acaben tenint sentit. Arriba el moment en què “s’unen els punts”. En Traces s’unen Debord, Ginsberg (“First Thought, Best Thought”), D’Agata i Shore. Vaig definir les 7 regles per a la deriva i vaig sortir a la calle.

Després de fer diverses derivas, vaig entendre que l’experiment no podia estar complet si només l’executava un autor. Mai m’ha convencit la figura de l’autor com a centre de la creació artística, almenys, no com a únic camí. M’interessa molt la dilució de l’autor en el grup i la creació de la identitat grupal per a un resultat més objectiu, en aquest cas, més documental. L’obra és el resultat d’un procés de suma de talents i negociació d’egos.

No va ser difícil trobar bons companys per a perdre’s a Barcelona i unir-nos en un projecte que s’ha transformat i evolucionat per convertir-se en el que ara podeu gaudir.

http://traces-barcelona.fransimo.info/

Traces és un projecte de Fran Simó per a Barcelona Photobloggers.