Rivers of Souls

Fluïm en la nostra tecnologia com aigua que construeix les seves pròpies coves. Ausents i inconscients. Espantats, abultats i oblidats per nosaltres mateixos. Oblidem que la vida, tal com la percebem físicament, és la suma d’infinit errors en el procés de l’evolució.

Sordos al susur de l’error entre el soroll de la corrent. Ignorem les visions: bellesa, locura, compassió. El susur insisteix: bellesa, locura, compassió. El por evolutiu ens arrossega, ens ensordit i ens cega. Caem de nou en la transformació per la transformació.

En el caos sense sentit de la nostra evolució sembla que l’únic que pot salvar-nos és el mateix que ens va crear, un error o una combinació fortuïta d’errors. Quizza Dios est en els bugs.

Rivers of Souls tracta el moviment en hora punta com un organisme que recorre les infraestructures que hem creat. Al col·lapsar el temps amb llargs exposicions, les imatges difuminen els individus en una sola corrent, desvelant com la tecnologia i l’arquitectura modelen el moviment col·lectiu.

L’ús de glitches al vídeo i de loops músicals amb algun error persigue la sensació d’alèatorietat a través de variacions controlades que mai es repeteixen completament. En aquest context, l’error no és un fall, sinó la font de la evolució a través de la qual els sistemes vius s’adapten i les cultures canvien.

L’obra proposa escoltar aquell susur —bellesa, locura, compassió— i confrontar el por evolutiu que ens arrossega a transformar per transformar. No importa el suport, sinó el flux que el travessa: la vida entesa com a procés informacional que s’autoprodueix i deriva. “Rius de ànimes” es planteja així com un dispositiu per observar aquella deriva i assumir l’error com a motor i mètode.

Fotogrames del vídeo