El Susur de les Ninfes (el petit conté un univers)

En les passejades per la bosc vaig trobar un lloc: 42°5'29.76" N 12°53'4.56" E, un petit espai que no supera els 50 m². Allí, la llum del sol es filtra tímidament entre els arbres durant unes poques hores al dia. El torrente, Fosso Maricella, és a poc a poc un fil d’aigua el qual el so hipnòtic acompanya la quietud del lloc. En aquest rincó diminuto, les escales adquireixen una altra dimensió: el petit conté un univers, i el temps sembla seguir un ritme diferent.

El Fosso de Maricella és un afluent de l’Aniene, que flueix per Tivoli, on es troba un temple dedicat a la Sibila Tiburtina. Segons la mitologia, aquesta Sibila era una náyade, una ninfa d’aigües dolces que encarnava la divinitat del corrent que habitava.

Les fotografies busquen a aquestes ninfes aquàtiques, les seves profecies i el seu entorn. En elles, els reflexos del sol sobre el aigua en moviment, capturats amb exposicions prolongades, revelen traços i dibuixos que imagino com manifestacions de les ninfes o dels seus missatges. Aquesta recerca es converteix en un intent de fer visible l’invisible, de descobrir en l’efímer les pistes de l’etern.

L’ús d’exposicions llargues dilueix el temps, torna tangible el moviment i desdibuixa els límits entre el present i el passat, entre l’energia en trànsit i la que resta suspendida. Aquestes imatges no es limiten a registrar l’instant; permeten que el temps flueixi d’una manera diferent, revelant una dimensió més profunda.

Aquest vincle entre l’aigua i el cel va ser aprofitat pels romans en la construcció de temples, villas i ciutats. A través d’estanques i cursos d’aigua, simbolitzaven la idea de portar “el cel a la terra”.

Aquest viatge, entre el cel i la terra, és el mateix viatge de les Sibiles entre Apol·lo i l’inframón de la serp Pitó. És també el viatge dels iatromants, els chamans europeus i americans, i les sacerdotes tàntriques. És el viatge de la mort abans de la mort. Tots ells poden fer el viatge, contar-lo després i ajudar a altres a recórrer-lo.

El viatge té com a objectiu entrar a l’obscuritat: el lloc on nasc el sol i on va a descansar. És el lloc on resideix tot el coneixement que espera ser il·luminat. Els chamans van allà a aprendre, i la saviesa que troben té el poder de curar.

Fotografia

Digital print. 1,60 m x 90 cm

Video

Video 4k. 5’ 31"

QR específic del lloc

El 11 de gener instal·lí un QR on vaig meditar, declarant el lloc com: Santuario, lloc d’encontre amb ninfes i els esperits de les aigües tranquils. Els que acudeixin podran trobar: “Claredat, força, coratge, amor i ecuanimitat per veure el nostre camí i realitzar la nostra missió amb saviesa.”