Declaració de l’artista

La meva pràctica es desenvolupa a la intersecció entre l’art, la presència i el codi, explorant la relació entre el humà, la tecnologia i la espiritualitat. Definisc l’art com a «pensament plàstic»: un vaivén entre les idees i l’estètica que no es limita a representar la realitat, sinó que vibra per expandir la consciència. La meva investigació actual busca recuperar les corrents «màgiques» inherents al ser humà. Guiat per l’arquetip de la Sibila, una figura que tendeix un pont entre el món invisible i el visible, integro tres dècades d’experiència en enginyeria de programari amb una profunda investigació en la saviesa ancestral.

El meu procés creatiu és dialèctic, oscil·lant entre l’algorítmic i l’intuitiu. D’una banda, utilitzo «saltos binaris» (interaccions amb IA i codi) per interrogar el paisatge digital. Obres com God is in the bugs i # Selfie v2 adopten l’estètica del glitch i les dades mèdiques per criticar la identitat performativa en línia, revelant que l’error és sovint la chispa de l’evolució. D’altra banda, el meu treball basat en la lents se fonamenta en tècniques de «deriva» i escolta meditativa que anomeno « parlar amb els arbres». En sèries com The Whisper of the Nymphs, tracto la càmera com una eina per capturar la essència energètica d’un espai, creant «càpsules del temps» que enclosen un estat específic de presència en la imatge.

En última instància, el meu treball té com a objectiu unificar aquests mons apparentment diferents: la precisió analítica de la màquina i el potencial curatiu de l’esperit. Crec entorns transmedia, llibres i plataformes interactives que funcionen com « trencaments a les parets de la caverna», convidant l’espectador a mirar més enllà de la superfície. Sigui a través de la lògica d’un guió o del silenci d’una fotografia, el meu objectiu és crear una vibració que ressoni amb la pròpia interioritat de l’espectador, ajudant-nos a recórrer el camí de tornada a nosaltres mateixos.