Notes sobre la civilització minòica

Thu, 06 Feb 2025 00:00:00 +0000

Notes

Dades de diverses lectures i dels vídeos que apareixen a sota, prenc aquestes notes:

Les sacerdotesses minòiques dirigien la religió que adorava tant a una deïtat femenina, la Deessa de les serpents, com a una masculina, el toro.
La Deessa de la serpenta podria ser l’antecessora de Demèter i Persèfon.
No està clar si era una societat matriarcal.
Els palau eren centres religiosos, de comerç i de treball. Els historiadors els utilitzen per establir els períodes de la seva història.
Tot i que existien reis i reines, el seu art no les representa ni els seus documents parlen de noms.
No tenien exèrcit. Van ser invadits i es van reconstruir. Fins aproximadament al 1400 aC. Depenent de la font, gairebé 1000 anys sense exèrcit.
Comerciaven amb Egipte, Anatòlia i la Grècia continental.
Produïen: vi, oli i blat.
Es desconeix el seu autonomi (nom que ells mateixos utilitzaven per al seu poble).
La deforestació de Creta podria haver començat amb la construcció de vaixells.

Hipòtesis / idees

Podria semblar que la investigació tracta de la Deessa, però m’interessa més la figura de les sacerdotesses. Dones reals amb una pràctica, tècniques, un linatge i un paper en la societat.
Encara que “sàpim” el trasfondo és recordar l’equilibri del femení i del masculí tant en homes com en dones. Es pot aconseguir amb les tècniques que coneixem. La recerca és més orientada a una evocació d’aquests aspectes, a trobar un llenguatge que ajudi a recordar.
En algun vídeo d’Eva ella comenta la possibilitat d’una direcció religiosa en equilibri (femení/masculí). En les lectures que faig un poc a l’atzar, es tracta sovint l’aspecte de la Deessa o el chamànic (iatromants, per exemple) però no trobo, encara, referències en equilibri.
Les sacerdotesses minòiques podrien haver ensenyat a les Ménades que van mantenir el culte a un Dionís que era més políticament correcte després de la caiguda de la civilització minòica.
Ambdues tenen un vincle clar amb la figura de la Sibila, que aparentment no oficiava cerimònies, però utilitzava les mateixes tècniques d’estats alterats de consciència. I amb les tàntriques.
També tindrien una relació amb la meva sospita que el culte a la Sibila a Mallorca té un vincle previ amb alguna deïtat femenina que no era políticament correcta després del genocidi de Jaume I.
Els minòics com els mallorquins han perdut el seu nom propi amb el temps.
Veient el fresc del jove saltant sobre el toro i les dues sacerdotesses, em pregunto per què sempre es comenta que elles també salten? Potser és perquè les acompanya domant el seu toro interior. Al fresc les dones estan una davant cogint el toro pels cornets i darrere esperant l’home. Sembla que dirigeixen la situació.

Fonts

Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_minoica

Dieses, serpents, ónfalos i Dionís

Tue, 19 Nov 2024 00:00:00 +0000

L’amulet o estela d’Horus sol tenir la forma d’una làpida de pedra que representa el déu Horus en forma de nen (Harpocrates), dret sobre dos cocodrils i sostenint altres animals perillosos com serps i escorpins.

Dionís on Fran Simó

Notes sobre la civilització minòica

Notes

Hipòtesis / idees

Fonts

Dieses, serpents, ónfalos i Dionís