De camí a la
xerrada pensava «el pesat de Cartier-Bresson una altra vegada, no hi ha un altre de qui parlar?» però com el ponent era Pepe Baeza em va animar a anar i va valer la pena, la ponència va ser amena i el tema m’ha fet revisar tot el que penso sobre fotografia. La fascinació que tothom sembla tenir per Henri Cartier-Bresson m’ha fet cansar. La fotografia només és un instant?
William Klein deia que la vida d’un fotògraf són uns segons, la suma de centenars d’instants a 1/125s. Quantes fotografies arribes a conèixer d’un fotògraf? Em preguntava Quants conec de la seva vida 1 segon, 2…?
“No hi ha res en aquest món que no tingui un moment decisiu”
Cardenal de Retz
Sempre he sentit passió per la pintura. Quan era nen, pintava els dijous i els diumenges, i els altres dies somiava amb pintar. Tingué una càmera Brownie com molts nens però només la utilitzava de tant en tant per omplir petits àlbums amb els meus records de vacances. Fins molt més tard no vaig començar a aprendre a mirar a través de l’aparell; el meu petit món s’ampliava i les fotografies de vacances van contribuir a aquest fi.
Des dels seus orígens la fotografia no ha canviat més que en els seus aspectes tècnics, el que, a la meva opinió, no té major importància.
La fotografia sembla una activitat fàcil; és una operació diversa i ambigua en la qual l’únic denominador comú entre els que la practiquen és l’eina que s’utilitza. El que surt d’aquella càmera no és ajeno a l’economia d’un món de despilfarro, on les tensions són cada vegada més intenses i on les conseqüències ecològiques ja són desmesurades.
de gener 1, 2009