Mentre caminava pel bosc, vaig trobar un indret: 42°5'29.76" N 12°53'4.56" E, un espai diminut no més gran de 50 m². Allà, la llum del sol es filtra tímidament entre els arbres només durant unes poques hores al dia. El rierol, el Fosso Maricella, és gairebé només un fil d’aigua, el so hipnòtic del qual acompanya la quietud del lloc. En aquest racó diminut, les escates adquireixen una altra dimensió: el petit conté un univers, i el temps sembla seguir un ritme diferent.