Ningú se n’adona? Ningú es queixa? Em pregunten moltes vegades quan veig les meves fotos de passatgers. Els entenc, en part. Encara que els espais en què fotografiem siguin públics, els moments són íntims. En la locura de la masificació citadina busquem intimitat en l’anominat de la multitud. Observar aquell espai sembla ser alguna cosa inquietant per a qui el considera íntim. Es dóna per sentit que els altres passatgers tampoc estan interessats en els seus companys, que tots comparteixen el codi de no-existir simultàniament en el mateix espai… potser és més un no percebre compartit, una ceguesa auto imposta. Si no portéssim càmeres però miréssim amb la mateixa presència que pot tenir aquest llibre mirant amb els nostres ulls segurament ens enfrontaríem al mateix problema, una transgressió. Algú somriuria, sí… però serien els menys.
Edició limitada de 50 exemplars, numerats i signats amb motiu de l’exposició
Ciutat de Vacances. Paper de 130 grams i portada de 170 grams encadernat en grapada. Disponible a la botiga del
Museu Es Baluard o a petició a
contact@fransimo.info.
Edició d’impressió sota demanda. Paper mate 118 grams i portada semibrillant de 216 grams, encadernat rústic.
Disponible per a compra en línia.
Passengers és una web i una sèrie de llibres de “fotografia de carrer” sobre passatgers del transport públic que es
desenvolupa com un projecte participatiu en xarxa. Totes les imatges han estat capturades amb dispositius mòbils i
publicades a Instagram. La web és una mirada “en temps real” de la participació. Els llibres són una reflexió visual
sobre els passatgers del transport públic, l’estètica dels dispositius mòbils i la fotografia de carrer. Contenen
petits assaigs sobre “l’estat de l’art” i la seva relació amb la societat, la història, la persona i els processos de
creació utilitzats per crear Passengers.
Processos participatius en xarxa, com es va fer Passengers 2012
Ens ha semblat interessant explicar com hem desenvolupat aquest llibre. Barcelona Photobloggers realitza projectes participatius en xarxa des de l’any 2006. Alguns d’ells en col·laboració amb importants entitats culturals de la ciutat de Barcelona. En moltes ocasions hem notat interès en el nostre sistema de treball i organització.
En la bibliografia es distingixen dos tipus de processos participatius. Alguns els anomenen com a art participatiu i projectes participatius. Nosaltres fem la mateixa distinció però els anomenem processos participatius i processos col·laboratius.
Tarde o temprano a todos los que amamos la street photography nos acaba llegando una copia
de
Street photography Now. El
regalo me sacó una sonrisa y las páginas una inquietud:
Alexey Titarenko. Su
serie «
City of shadows» me hipnotizó. Desde luego no es lo que
se podría denominar street photography clásica, de hecho el libro roza varias veces la frontera de lo clásico, llegando
a citar la famosa frase «la realidad solo puede ser explicada a través de la ficción» que oí por primera vez del que sin
duda es mi influencia más imporante Krzysztof Kieślowski.
Encara que sembli que la iPhoneografia es tracta d’un grup d’aficionats addictes i tecnòcrates que no poden deixar el seu mòbil tranquil, en realitat és la continuació d’un fenomen que va començar amb l’aparició de la càmera Kodak Brownie a febrer de 1900 i que s’ha desenvolupat des de llavors.
La Kodak Brownie és reconeguda com el principi de la massificació de la fotografia. Amb ella va néixer el terme snapshot: una fotografia feta sense pensar amb un disparo ràpid, sense cap intenció artística o documental que normalment no està ben enfocada, ni bé encuadrada, en la que el subjecte acostumbra ser la vida quotidiana, aniversaris, atardeceres, mascotes o viatges.
de desembre 7, 2019
