Una càmera és un conjunt de capacitats i limitacions. La capacitat més destacable dels smartphones és que són “invisibles” i sempre estan amb nosaltres. Per a la majoria de la gent el fet que tot sigui automàtic també és una avantatge, però per a la fotografia de carrer és una limitació.

Els primers iPhones tenien el focus fix a la hiperfocal. A partir de la versió 4 introduirien l’autofocus, que es venia com un avanç, però que complica la captura. Esperar que el telèfon fos capaç d’enfocar sovint significa perdre la foto.

Fa temps que tenia ganes de contar una forma de treball que estic explorant. Normalment edito fotos amb un sistema secuencial de diverses passes. En el cas de les meves pròpies fotos intento deixar molt temps entre una passada, mesos o anys.

El cicle normal és fer un visionat de tot el material immediatament després de la captura i deixar-lo reposar un any per fer la segona passada (a tot el material). De la combinació surt el “borrador” del meu treball, que vull col·lant en el meu photoblog. En aquesta etapa ja nomino algunes fotografies com a “my-favs”, que són les que veig quan em demanen algun tema. Per fer alguna cosa que considere meditada la deixo encara més temps.