National Geographic - Móns perduts del Mediterrani (Episodi complet) | Drenar els oceans
Referència: Erupció a Santori com a possible causa del final de la civilització Minòica.
Referència: Erupció a Santori com a possible causa del final de la civilització Minòica.
“El seu costat benefactor representava la música, la dansa, l’alegria, l’amor, la sexualitat i el cuidament materni, i actuava com a consort de diverses divinitats masculines i mare dels seus fills. Aquests dos aspectes de la deessa exemplifiquen la concepció egípcia de la feminitat. Va travessar la frontera entre els mons, ajudant les ànimes falecides en la seva transició a la vida després de la mort.” wikipedia
La columna de serpents. Traïda per Constantí a “Constantinoble” (Estambul) com a símbol per marcar el canvi del centre del món de Delfos a Constantinoble… i el final de l’Oracle de Delfos i el poder de les seves sacerdotes. Per si no fos suficient “enterrada” perquè els altres obel·cis sobresgiren.🤦♂️😳🫣😢
Lloc arqueològic d’Eritras (actual Ildırı, Turquia)
Dades de diverses lectures i dels vídeos que apareixen a sota, prenc aquestes notes:
Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_minoica
Demano claredat per explicar el procés.
Tamara estava a prop i em va contar que ella va veure un temple a Irlanda (Newgrange) al qual va poder anar al solstici d’hivern.
Entenc això com una possible pista.
Sessió guiant a Tamara. Jo no pregunto res. Només guio.
Demano claredat per a la direcció en tots els aspectes.
En la conversa entro en molt de dolor i ploro molt. Queda clar que he de deixar-ho tot.
Veig que molts vincles ja no existeixen. Simplement la connexió amb algunes persones ja no està allà.
La desconnexió va ser molt evident el dia 20-11, al tornar de Roma.
Al “caure” rompo les ulleres. Més tard durant el dia segueixo rompent coses, caient-me, veient com se m’hi cauran les coses de les mans…
Dones febles corrien a la part superior de les muntanyes sense la supervisió dels seus maris, ingesta de concoctes que alteren la ment, danses nocturnes extasiques al ritme del tambor de marc, sexualitat ritual; homes que practiquen voluntàriament la castració pròpia, aquests i més són els ingredients que componen el culte fascinant de dues divinitats que van girar el món al revés a l’antiga Grècia i Roma.
Avui no puc processar, ni menys escriure, els vincles que he descobert entre la investigació sobre la Sibil·la, la música, l’art, la intel·ligència artificial i la meva història personal del darrer any… però que quedin el dia i l’hora.
Dos punts en el temps, 20 de novembre i 2 de març del 2024.
L’altra referència de dia i hora és el CCCB, el 2 de març del 2024.
“Cant de la Sibil·la” / “Quien Más Me Ama” | Maria Arnal | TEDDemano claredat per als problemes de relacions de la residència. No hi ha imatges però em tranquil·lo.
La visió en la primera conversa amb l’arbre va ser una dona a la cama en intimitat, sense rostre.
La mirada s’enfoca a l’omblic. L’he vinculat amb l’Ónfalo com a obligo i representat amb un cercle amb un punt dins.
Aquell dia, més tard, l’he relacionat amb la Monada, Pau i Ilaria.
El 13 de novembre veig també la relació amb les meves firmes i els meus logos. Ambdues firmes tenen un cercle principal i un punt a l’exterior avall a la dreta. Els logos ja porten el punt al centre.
Dolor de cap. Alguna cosa no està anant bé i no ho entenc.
Demano claredat… la meva oració de sempre. Pregunto per l’expressió fotogràfica del lloc i veig “la foto”. Que ja en aquell moment entenc que és la única necessària.
Proposo a una amiga fer preguntes per a ella.. En les respostes sempre hi ha dolor físic. En les meves no.
Durant les captures fotogràfiques tinc un fort cop emocional i rompo a plorar i a cridar. L’interpreto com el moment de la liberació dels problemes anteriors per la publicació de la fotografia de Rosella.
Pel vídeo sé que buscava diferents formes d’entrar en el camp de l’arbre. No recordo cap pregunta.
Per a què he vingut aquí?
Veig la imatge de la portada d’un llibre de biodinamica craneosacral. Interpretació del moment: Déu m’ha portat per a que llegeixi sobre biodinamica.
Com puc plasmar-ho artísticament?
Veig la panxa d’una dona atractiva amb pell blanca i suau. No veig la dona, només la panxa i l’ombelic… sembla una foto blanca de negre prenent en la intimitat.
La forma artística és l’ombelic del món ¿Ónfalo?. També es cruza el cercle amb un punt dins i més tard recordo el treball de Ilaria i el logo de Pau Lluc.