Referència: Erupció a Santori com a possible causa del final de la civilització Minòica.

El cap d’una de les serps de Delfos que Constantí va traslladar a Istanbul. Al meu parer, va ser un acte destinat a marcar la fi del món antic, el culte a les deesses i el poder de les sibil·les i de les sacerdotesses pitàides.

“El seu costat benefactor representava la música, la dansa, l’alegria, l’amor, la sexualitat i el cuidament materni, i actuava com a consort de diverses divinitats masculines i mare dels seus fills. Aquests dos aspectes de la deessa exemplifiquen la concepció egípcia de la feminitat. Va travessar la frontera entre els mons, ajudant les ànimes falecides en la seva transició a la vida després de la mort.” wikipedia

La columna de serpents. Traïda per Constantí a “Constantinoble” (Estambul) com a símbol per marcar el canvi del centre del món de Delfos a Constantinoble… i el final de l’Oracle de Delfos i el poder de les seves sacerdotes. Per si no fos suficient “enterrada” perquè els altres obel·cis sobresgiren.🤦‍♂️😳🫣😢

Lloc arqueològic d’Eritras (actual Ildırı, Turquia)

Aquí profetitzava la Sibila Eritrea.

Segons la història oficial de l’església catòlica, aquesta sibila profetitzà el jutge final. Els textos en grec van ser la inspiració de Sant Agustí que els va traduir al llatí, i després es van convertir en El Cant de la Sibil.la

1–10: Representacions de la deessa o de les sacerdotesses.

11: La imatge mostra una Kore, un Kouros femení

1 Nymfa

2 i 3: Déu, possiblement Plutó

Notes

Dades de diverses lectures i dels vídeos que apareixen a sota, prenc aquestes notes:

• Les sacerdotesses minòiques dirigien la religió que adorava tant a una deïtat femenina, la Deessa de les serpents, com a una masculina, el toro.
• La Deessa de la serpenta podria ser l’antecessora de Demèter i Persèfon.
• No està clar si era una societat matriarcal.
• Els palau eren centres religiosos, de comerç i de treball. Els historiadors els utilitzen per establir els períodes de la seva història.
• Tot i que existien reis i reines, el seu art no les representa ni els seus documents parlen de noms.
• No tenien exèrcit. Van ser invadits i es van reconstruir. Fins aproximadament al 1400 aC. Depenent de la font, gairebé 1000 anys sense exèrcit.
• Comerciaven amb Egipte, Anatòlia i la Grècia continental.
• Produïen: vi, oli i blat.
• Es desconeix el seu autonomi (nom que ells mateixos utilitzaven per al seu poble).
• La deforestació de Creta podria haver començat amb la construcció de vaixells.

Hipòtesis / idees

• Podria semblar que la investigació tracta de la Deessa, però m’interessa més la figura de les sacerdotesses. Dones reals amb una pràctica, tècniques, un linatge i un paper en la societat.
• Encara que “sàpim” el trasfondo és recordar l’equilibri del femení i del masculí tant en homes com en dones. Es pot aconseguir amb les tècniques que coneixem. La recerca és més orientada a una evocació d’aquests aspectes, a trobar un llenguatge que ajudi a recordar.
• En algun vídeo d’Eva ella comenta la possibilitat d’una direcció religiosa en equilibri (femení/masculí). En les lectures que faig un poc a l’atzar, es tracta sovint l’aspecte de la Deessa o el chamànic (iatromants, per exemple) però no trobo, encara, referències en equilibri.
• Les sacerdotesses minòiques podrien haver ensenyat a les Ménades que van mantenir el culte a un Dionís que era més políticament correcte després de la caiguda de la civilització minòica.
• Ambdues tenen un vincle clar amb la figura de la Sibila, que aparentment no oficiava cerimònies, però utilitzava les mateixes tècniques d’estats alterats de consciència. I amb les tàntriques.
• També tindrien una relació amb la meva sospita que el culte a la Sibila a Mallorca té un vincle previ amb alguna deïtat femenina que no era políticament correcta després del genocidi de Jaume I.
• Els minòics com els mallorquins han perdut el seu nom propi amb el temps.
• Veient el fresc del jove saltant sobre el toro i les dues sacerdotesses, em pregunto per què sempre es comenta que elles també salten? Potser és perquè les acompanya domant el seu toro interior. Al fresc les dones estan una davant cogint el toro pels cornets i darrere esperant l’home. Sembla que dirigeixen la situació.

Fonts

Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Civilizaci%C3%B3n_minoica

Mentre caminava pel bosc, vaig trobar un indret: 42°5'29.76" N 12°53'4.56" E, un espai diminut no més gran de 50 m². Allà, la llum del sol es filtra tímidament entre els arbres només durant unes poques hores al dia. El rierol, el Fosso Maricella, és gairebé només un fil d’aigua, el so hipnòtic del qual acompanya la quietud del lloc. En aquest racó diminut, les escates adquireixen una altra dimensió: el petit conté un univers, i el temps sembla seguir un ritme diferent.

La ciutat natal de Parmènides… per a mi, una pista i una confirmació.

La tradició màgica sempre ha existit dins nostre. I sempre ressorgirà.

No ve de l’Índia, ni del Tibet, ni dels monjos zen, ni d’una antiga tribu nativa americana. Ve dels nostres cors, de les estrelles, del so primordial que ressona en tot.

Demano claredat per explicar el procés.

Tamara estava a prop i em va contar que ella va veure un temple a Irlanda (Newgrange) al qual va poder anar al solstici d’hivern.
Entenc això com una possible pista.

Sessió guiant a Tamara. Jo no pregunto res. Només guio.

Demano claredat per a la direcció en tots els aspectes.

En la conversa entro en molt de dolor i ploro molt. Queda clar que he de deixar-ho tot.
Veig que molts vincles ja no existeixen. Simplement la connexió amb algunes persones ja no està allà.
La desconnexió va ser molt evident el dia 20-11, al tornar de Roma.

Al “caure” rompo les ulleres. Més tard durant el dia segueixo rompent coses, caient-me, veient com se m’hi cauran les coses de les mans…

El Saló d’Ecol·logia, Cosmos i Consciència, The October Gallery, Londres, 23 de febrer de 2016

Dones febles corrien a la part superior de les muntanyes sense la supervisió dels seus maris, ingesta de concoctes que alteren la ment, danses nocturnes extasiques al ritme del tambor de marc, sexualitat ritual; homes que practiquen voluntàriament la castració pròpia, aquests i més són els ingredients que componen el culte fascinant de dues divinitats que van girar el món al revés a l’antiga Grècia i Roma.

Avui no puc processar, ni menys escriure, els vincles que he descobert entre la investigació sobre la Sibil·la, la música, l’art, la intel·ligència artificial i la meva història personal del darrer any… però que quedin el dia i l’hora.

Dos punts en el temps, 20 de novembre i 2 de març del 2024.

L’altra referència de dia i hora és el CCCB, el 2 de març del 2024.

1. L’amulet o estela d’Horus sol tenir la forma d’una làpida de pedra que representa el déu Horus en forma de nen (Harpocrates), dret sobre dos cocodrils i sostenint altres animals perillosos com serps i escorpins.

Demano claredat per als problemes de relacions de la residència. No hi ha imatges però em tranquil·lo.

La visió en la primera conversa amb l’arbre va ser una dona a la cama en intimitat, sense rostre.
La mirada s’enfoca a l’omblic. L’he vinculat amb l’Ónfalo com a obligo i representat amb un cercle amb un punt dins.
Aquell dia, més tard, l’he relacionat amb la Monada, Pau i Ilaria.

El 13 de novembre veig també la relació amb les meves firmes i els meus logos. Ambdues firmes tenen un cercle principal i un punt a l’exterior avall a la dreta. Els logos ja porten el punt al centre.

Dolor de cap. Alguna cosa no està anant bé i no ho entenc.

Demano claredat… la meva oració de sempre. Pregunto per l’expressió fotogràfica del lloc i veig “la foto”. Que ja en aquell moment entenc que és la única necessària.

Proposo a una amiga fer preguntes per a ella.. En les respostes sempre hi ha dolor físic. En les meves no.

Durant les captures fotogràfiques tinc un fort cop emocional i rompo a plorar i a cridar. L’interpreto com el moment de la liberació dels problemes anteriors per la publicació de la fotografia de Rosella.

Pel vídeo sé que buscava diferents formes d’entrar en el camp de l’arbre. No recordo cap pregunta.

Per a què he vingut aquí?

Veig la imatge de la portada d’un llibre de biodinamica craneosacral. Interpretació del moment: Déu m’ha portat per a que llegeixi sobre biodinamica.

Com puc plasmar-ho artísticament?

Veig la panxa d’una dona atractiva amb pell blanca i suau. No veig la dona, només la panxa i l’ombelic… sembla una foto blanca de negre prenent en la intimitat.

La forma artística és l’ombelic del món ¿Ónfalo?. També es cruza el cercle amb un punt dins i més tard recordo el treball de Ilaria i el logo de Pau Lluc.