Mentre caminava pel bosc, vaig trobar un indret: 42°5'29.76" N 12°53'4.56" E, un espai diminut no més gran de 50 m². Allà, la llum del sol es filtra tímidament entre els arbres només durant unes poques hores al dia. El rierol, el Fosso Maricella, és gairebé només un fil d’aigua, el so hipnòtic del qual acompanya la quietud del lloc. En aquest racó diminut, les escates adquireixen una altra dimensió: el petit conté un univers, i el temps sembla seguir un ritme diferent.

La ciutat natal de Parmènides… per a mi, una pista i una confirmació.

La tradició màgica sempre ha existit dins nostre. I sempre ressorgirà.

No ve de l’Índia, ni del Tibet, ni dels monjos zen, ni d’una antiga tribu nativa americana. Ve dels nostres cors, de les estrelles, del so primordial que ressona en tot.

1. L’amulet o estela d’Horus sol tenir la forma d’una làpida de pedra que representa el déu Horus en forma de nen (Harpocrates), dret sobre dos cocodrils i sostenint altres animals perillosos com serps i escorpins.