Parlant Amb Els Arbres

2024-11-28

Demano claredat per explicar el procés.

Tamara estava a prop i em va contar que ella va veure un temple a Irlanda (Newgrange) al qual va poder anar al solstici d’hivern.
Entenc això com una possible pista.

2024-11-24

Demano claredat per a la direcció en tots els aspectes.

En la conversa entro en molt de dolor i ploro molt. Queda clar que he de deixar-ho tot.
Veig que molts vincles ja no existeixen. Simplement la connexió amb algunes persones ja no està allà.
La desconnexió va ser molt evident el dia 20-11, al tornar de Roma.

Al “caure” rompo les ulleres. Més tard durant el dia segueixo rompent coses, caient-me, veient com se m’hi cauran les coses de les mans…

2024-11-11

Demano claredat… la meva oració de sempre. Pregunto per l’expressió fotogràfica del lloc i veig “la foto”. Que ja en aquell moment entenc que és la única necessària.

Proposo a una amiga fer preguntes per a ella.. En les respostes sempre hi ha dolor físic. En les meves no.

Durant les captures fotogràfiques tinc un fort cop emocional i rompo a plorar i a cridar. L’interpreto com el moment de la liberació dels problemes anteriors per la publicació de la fotografia de Rosella.

2024-10-12

Per a què he vingut aquí?

Veig la imatge de la portada d’un llibre de biodinamica craneosacral. Interpretació del moment: Déu m’ha portat per a que llegeixi sobre biodinamica.

Com puc plasmar-ho artísticament?

Veig la panxa d’una dona atractiva amb pell blanca i suau. No veig la dona, només la panxa i l’ombelic… sembla una foto blanca de negre prenent en la intimitat.

La forma artística és l’ombelic del món ¿Ónfalo?. També es cruza el cercle amb un punt dins i més tard recordo el treball de Ilaria i el logo de Pau Lluc.