Postals oblidables, records en clau

d’abril 7, 2010

A l'6 anys vaig demanar per al meu aniversari una bicicleta. A l'7 una càmera, va ser una Kodak Brownie Fiesta. Ara vaig en moto i porto una reflex digital. El somni de viatjar tampoc ha canviat. El curiós és que porto tota la vida viatjant amb una càmera i encara no he comprès molt bé l’experiència en la seva totalitat, ni emocional, ni fotogràficament.

De totes les fotos que vaig fer entre els 7 i els 15 anys recordo clarament 4, dues d’elles de viatges i dues del pati de casa. Aquest joc de rescatar imatges de la memòria després de molt temps és molt interessant. Ara el faig servir per editar les meves sèries. Després de deixar-les reposar uns mesos em pregunto: Lisboa? La primera foto que ve a la meva ment és Lisboa i faig servir aquest punt com a base.

Per què?

d’abril 5, 2010

Sincronitzats al ritme urbà és difícil qüestionar-se. Nos arrastra com la corrent d’un riu que no sabem a on va. Quan de sobte som una gota desprenguda del conjunt i caiem verticalment, sentint el vertigen de la cascada adquirim una consciència distinta de la nostra pròpia naturalesa.

San Sebastián, Barceloneta

de març 29, 2010

El ver anterior vam viatjar a New York. Pensava “¡Verano! ¡New York! ¡Coney Island!”. Tenia a la ment gravada una foto de Bruce Gilden. Però no va poder ser, no hi va haver ni un dia sense diluvi… i vam tornar a casa, a la rutina. Dins les activitats repetitives poc glamoroses, a diferència dels viatges per aigua, hi havia les activitats de Barcelona Photobloggers, entre elles, impartir un curs de laboratori blanc i negre; ordenar la casa i preguntar-me què fer amb els carrets caducats de blanc i negre; anar a treballar, anar a la platja…