de novembre 10, 2017
2010-2017
Art book.
23 x 16 x 1 cm.
31 Imatges Instax Square.
En 2010, vaig adonar-me que un grup d’amics de Barcelona Photobloggers estava fent molt bones fotos de passatgers. No vaig poder resistir-me a la idea de crear un projecte col·laboratiu utilitzant l’API d’Instagram (molt oberta en aquells dies). Passengers es va convertir en un projecte col·laboratiu a nivell mundial que va resultar en tres llibres.
de març 16, 2015Una càmera és un conjunt de capacitats i limitacions. La capacitat més destacable dels smartphones és que són “invisibles” i sempre estan amb nosaltres. Per a la majoria de la gent el fet que tot sigui automàtic també és una avantatge, però per a la fotografia de carrer és una limitació.
Els primers iPhones tenien el focus fix a la hiperfocal. A partir de la versió 4 introduirien l’autofocus, que es venia com un avanç, però que complica la captura. Esperar que el telèfon fos capaç d’enfocar sovint significa perdre la foto.
d’octubre 27, 2014Fa temps que tenia ganes de contar una forma de treball que estic explorant. Normalment edito fotos amb un sistema secuencial de diverses passes. En el cas de les meves pròpies fotos intento deixar molt temps entre una passada, mesos o anys.
El cicle normal és fer un visionat de tot el material immediatament després de la captura i deixar-lo reposar un any per fer la segona passada (a tot el material). De la combinació surt el “borrador” del meu treball, que vull col·lant en el meu photoblog. En aquesta etapa ja nomino algunes fotografies com a “ my-favs”, que són les que veig quan em demanen algun tema. Per fer alguna cosa que considere meditada la deixo encara més temps.
de juliol 30, 2013
City of Shadows – © Alexey Titarenko
New Bond Street – © Matt Stuart
Des del moment que vaig tenir en mans el llibre Street Photography Now em pregunto com és possible que convinguin en ell, sota el títol de street photography, Alexey Titarenko i Matt Stuart? M’agraden ambdós, però crec que l’únic que comparteixen és l’escenari. Sé que és només un llibre, però fer-se preguntes no és dolent. En la cerca d’alguna resposta vaig estructurar el problema en tres parts: la funció documental, l’experiència i l’estètica de la street photography. És en l’experiència on trobo més seguretat, sobretot en la frase de Nick Turpin “It is a simple ‘Zen’-like experience…” És justament aquí on veig clarament on comença i acaba la street. Un “streeter” ha de sentir la carrer, respirar-la, viure-la, ha de ser un apassionat de l’entorn urbà i de les “casualitats” amb les que es “encerta”. Fa un temps m’he barrejat en “Fotografia intuïtiva” a Cartier-Bresson, el Zen i el tir amb arc per parlar de l’experiència fotogràfica i com aprenem a “fluir” disparant. Independentment del estil, o la possible intenció documental, crec que tots els que fem street compartim això:
de març 25, 2013
Fa unes setmanes, seleccionant fotos per al fotoblog, em vaig trobar amb aquesta parella d’imatges. Em va semblar interessant fer una sèrie d’entrades amb les preguntes que tinc durant els processos d’edició. Encara que al final deixo alguna certesa, la majoria són interrogants.
Habíem començat a seleccionar buscant un conjunt de street photography i al veure aquestes fotos es disparà l’eterna qüestió ¿què és street photography?
de desembre 20, 2011
Passengers és un projecte de fotografia de carrer, tant en format web com en sèrie de llibres, sobre passatgers anònims del transport públic. Està dissenyat com un projecte participatiu en línia. Totes les imatges són capturades amb dispositius mòbils i publicades a Instagram. El lloc web ofereix una “vista en temps real” del procés de participació. El llibre és una meditació visual sobre els passatgers del transport públic i l’estètica de la fotografia de carrer utilitzant dispositius mòbils.
d’abril 30, 2011Després de molt pensar, aquesta és la sèrie que he enviat a l’« London Street Photography Festival«. Dudo molt que arribi a guanyar, hi ha molta gent molt bona en el món de la street, però almenys el procés de selecció sempre serveix com un sistema d’autocrítica i meditació sobre el que veiem quan disparem, sobre el que «ens mou» mentre caminem.
de març 31, 2011Una dona negra porta una nena asiàtica amb un parra i amb un parra, amb una paret de protecció anti‑terrorista al voltant del seu edifici de la borsa a Wall Street. Darrere, un home blanc, vestit de oficina, demana un hotdog. Una altra dona porta un parra amb la bandera americana. Al fons, la Trinity Church, entitat fundadora de la Universitat de Columbia, la primera universitat de l’estat de Nova York. Al seu cementiri, estan enterrats alguns dels homes que van declarar la independència.
de març 7, 2011Avui es fa oficial la meva incorporació al col·lectiu Carrer 35.
Carrer 35 és un col·lectiu la finalitat del qual és divulgar i gaudir de la fotografia de carrer. Format inicialment per Marcelo Caballero, Carlos Prieto, Rafa Pérez, Domingo Venero Barberán i Rafa Badia, aquest col·lectiu amb base d’operacions a Barcelona està obert a noves incorporacions i mirades.
Update: Per falta de temps deixo el col·lectiu a Maig del 2015.