El ver anterior vam viatjar a New York. Pensava “¡Verano! ¡New York! ¡Coney Island!”. Tenia a la ment gravada una foto de Bruce Gilden. Però no va poder ser, no hi va haver ni un dia sense diluvi… i vam tornar a casa, a la rutina. Dins les activitats repetitives poc glamoroses, a diferència dels viatges per aigua, hi havia les activitats de Barcelona Photobloggers, entre elles, impartir un curs de laboratori blanc i negre; ordenar la casa i preguntar-me què fer amb els carrets caducats de blanc i negre; anar a treballar, anar a la platja…
Suposo que en algun moment fins podem tenir una idea… vaig prendre la Pentax K1000 amb el 50mm i un Ilford 125 que havia portat uns anys oblidat i vaig anar a la platja a prendre el sol.
El que importava era el sol, gaudir de la brisa, el mar i, si veia alguna cosa, disparar. Escollí una càmera vella per no haver de preocupar-me per res, ni la sorra, ni els robatoris i perquè pensava que amb una càmera antiga ningú em prendria en ser i podria acostar-me sense cridar l’atenció.
Hauria pogut perseguir els frikis, habitants naturals de San Sebastián, però vaig preferir buscar els meus “companys” a les persones normals que anaven a passar-ho bé al sol.
Quan em van acabar els carrets caducats vaig acabar la sèrie amb la meva reflex digital i vaig continuar sense cridar l’atenció, suposo que he entès algun codi d’estiu o que a la Barceloneta no hi ha tants prejudicis. Podeu veure el resta de les fotos, gairebé sense edició, a la meva fotoblog.
Originalment publicat al Blog SanDisk de PHEspaña