City of Shadows – © Alexey Titarenko
New Bond Street – © Matt Stuart
Des del moment que vaig tenir en mans el llibre Street Photography Now em pregunto com és possible que convinguin en ell, sota el títol de street photography, Alexey Titarenko i Matt Stuart? M’agraden ambdós, però crec que l’únic que comparteixen és l’escenari. Sé que és només un llibre, però fer-se preguntes no és dolent. En la cerca d’alguna resposta vaig estructurar el problema en tres parts: la funció documental, l’experiència i l’estètica de la street photography. És en l’experiència on trobo més seguretat, sobretot en la frase de Nick Turpin “It is a simple ‘Zen’-like experience…” És justament aquí on veig clarament on comença i acaba la street. Un “streeter” ha de sentir la carrer, respirar-la, viure-la, ha de ser un apassionat de l’entorn urbà i de les “casualitats” amb les que es “encerta”. Fa un temps m’he barrejat en “Fotografia intuïtiva” a Cartier-Bresson, el Zen i el tir amb arc per parlar de l’experiència fotogràfica i com aprenem a “fluir” disparant. Independentment del estil, o la possible intenció documental, crec que tots els que fem street compartim això:
- l’anul·lació del racionalisme, o control conscient, en el moment de l’acció
- l’explotació del subconscient
- intel·ligència espacial
Sortir a la carrer amb una càmera a trobar vida… i retratar-la. Sense que tingui que perseguir una idea conceptual, sense que les imatges hagin de formar una sèrie, sense construir, només descobrir la imatge. Aquest esperit, és el que defineix la street. Si us interessa Titarenko i una possible relació amb la street us pot agradar aquesta The Photography of Garry Winogrand and Alexey Titarenko. Així a risc de ser cansat he de repetir que això és una cerca personal, no acadèmica.