Una càmera és un conjunt de capacitats i limitacions. La capacitat més destacable dels smartphones és que són “invisibles” i sempre estan amb nosaltres. Per a la majoria de la gent el fet que tot sigui automàtic també és una avantatge, però per a la fotografia de carrer és una limitació.
Els primers iPhones tenien el focus fix a la hiperfocal. A partir de la versió 4 introduirien l’autofocus, que es venia com un avanç, però que complica la captura. Esperar que el telèfon fos capaç d’enfocar sovint significa perdre la foto.
L’altre gran problema per a la carrer és la mesura automàtica. Un canvi d’enquadrament suposa un canvi dels paràmetres d’exposició i el sistema de càlcul no és tan avançat com el de les reflex que moltes vegades sap sortear situacions complexes amb la mesura matricial.
Fa uns mesos Marcelo Aurelio em va comentar que estava provant una aplicació de càmera que li permetia exposar en mode manual. Es tracta de Manual. Permet el control manual de l’ISO, velocitat, focus i balanç de blancs. Tot i que no és l’única aplicació que permet el control de focus manual, per a mi és la més propera a un fotògraf, sobretot perquè la interfície és neta i fàcil d’utilitzar en el moment que estàs disparant. El control del focus per les aplicacions és una millora d’iOS 8.
Pudent controlar l’exposició i el focus les primeres limitacions desapareixen. Vaig decidir fer un experiment i compartir la recepta i els resultats.
Configuració de càmera:
- Mode manual complet: focus, exposició i balanç de blancs.
- Focus: a uns 5 metres.
- Balanç de blancs: sol (emulant les diàpodes)
- ISO: 200.
- Velocitat: 1/500 o menys si és possible.
Al caminar només modificar la velocitat si percebem que la llum canvia molt. En cas extrem modificar l’ISO.
Al final de l’entrada trobareu un enllaç per descarregar totes les proves a resolució completa per poder avaluar-vos mateixos. Aquests són uns exemples, sense tallar, però post‑processats.
Un problema que vaig trobar mentre caminava va ser que al disparar amb el botó del volum en algun moment tocava la pantalla i l’aplicació canviava algun paràmetre. Per sortear-ho utilitzí un disparador a distància: Shuttr. Aquest model és una mica car però a conseqüència dels palos selfies ja hi ha models xinesos per molt menys. També es poden usar els auriculars amb el control de volum, però el cable crida l’atenció.
Amb l’aplicació Manual resolem la captura, però alguna cosa volem fer amb aquestes fotografies després. Una de les capacitats de l’iPhone és que no és només una càmera de captura, també podem fer el post‑processat, fins i tot imprimir les fotos.
La majoria de les imatges d’avall estan processades amb l’aplicació VSCOCam en el mateix mòbil. Les últimes dues en l’ordinador amb la suite DXO.
8 megapíxels es poden imprimir a 30x40cm (200 dpis) però el detall de la imatge es perd bastant al pujar l’ISO, i es comença a veure “ JPG Artifcat“. Tant el soroll com l’error de compressió es pot ocultar utilitzant una màscara de gran. Per això us deixo els exemples les imatges processades amb el DXO Film que permet copiar el patró de gran de diferents carrets.
L’efecte és bastant visible a la neuja esquerra, els llavis i el mentó però és reconeixible a tot el contorn del rostre.
Original iPhone
Processat VSCO
Processat DXO
Per a ser rigorós imprimí a casa un parell d’exemples a mida A4. No vaig poder veure el detall que es veu ampliant al 100% a l’ordinador.
Per a mi la fotografia de carrer és abans tot una experiència, una barreja de dansa al ritme de la ciutat i els clicks de la càmera. Em costa pensar que utilitzi un iPhone com càmera de carrer principal, però ara que els problemes tècnics que m’impedien estan resolts he guanyat una opció.
Els fitxers en alta resolució podeu descarregar-los d’aquest: StreetPhotography_with_iPhone_fransimo.zip.
Nota per a usuaris Android: l’aplicació Manual Camera hauria de ser igual que Manual per iOS però no he pogut provar-la en els meus dispositius (Moto G i Nexus 7) perquè les funcions manuals apareixien com incompatibles.