Demano claredat… la meva oració de sempre. Pregunto per l’expressió fotogràfica del lloc i veig “la foto”. Que ja en aquell moment entenc que és la única necessària.
Proposo a una amiga fer preguntes per a ella.. En les respostes sempre hi ha dolor físic. En les meves no.
Durant les captures fotogràfiques tinc un fort cop emocional i rompo a plorar i a cridar. L’interpreto com el moment de la liberació dels problemes anteriors per la publicació de la fotografia de Rosella.