Demano claredat per a la direcció en tots els aspectes.
En la conversa entro en molt de dolor i ploro molt. Queda clar que he de deixar-ho tot.
Veig que molts vincles ja no existeixen. Simplement la connexió amb algunes persones ja no està allà.
La desconnexió va ser molt evident el dia 20-11, al tornar de Roma.
Al “caure” rompo les ulleres. Més tard durant el dia segueixo rompent coses, caient-me, veient com se m’hi cauran les coses de les mans…
La meditació acaba tranquil·la, amb claredat.