1–10: Representacions de la deessa o de les sacerdotesses.
«Kouros és una paraula antiga, fins i tot més antiga que el mateix llenguatge grec. S’utilitzava sovint com a terme d’honor…
…El kouros es troba a la frontera entre el món humà i el món diví; té accés a tots dos, i tots dos l’estimen i el reconeixen. Només com a kouros l’iniciat pot superar la prova del viatge a l’al-delà, tal com fa Parmènides.
…Quan Hèracles mor i esdevé immortal, se’l descriu com un kouros que s’alça de la pira funerària."
Als Llocs Foscos del Coneixement. Peter Kingsley, pp. 72–73
